Qualsevol investigació sobre la Policia Local de Paterna ha de partir, sense discussió alguna, del lloable estudi realitzat per Carlos Orenga Blasco en el seu llibre titulat "La policia local de Paterna: Més de cent anys d'història".

Esta obra s'inicia partint de les indagacions realitzades per l'autor sobre un conjunt d'expedients municipals, que figuren reunits en un tom enquadernat de l'Arxiu, i que porta per titule genèric en el seu llom "Policia Rural. 1876-1920".

Com es pot deduir d'esta referència, basant-nos en la documentació específica de la policia rural, les primeres notícies concretes sobre la policia local se situarien l'any 1876.

Ara bé, hi ha una altra tipologia documental en l'arxiu municipal en la que, si bé esta té un caràcter general –per tractar dels més variats i diversos temes referits al municipi- també apareixen mencions precises a guardes municipals, algutzirs, vigilants, etc. M'estic referint a les denominades "Actes Capitulares" en les que es troben arreplegats, per orde cronològic, els assumptes abordats pels munícipes en les sessions plenàries.

Igualment, es troba la sèrie documental denominada "Pressupostos municipals", en el capítol de gastos de la qual es presenten les partides destinades a personal dependent del Consistori.

No obstant això, per a abordar la investigació amb caràcter exhaustiu, ens vam topar amb una sèrie d'obstacles basats en els límits que imposen els propis fons documentals, ja que -a causa d'un incendi provocat en 1873 per les faccions carlines de Pascual Cuca-la- les citades Actes municipals s'inicien l'any 1853.

Més sort van tindre els llibres de comptabilitat referits a qüestions pressupostàries, que es remunten al trienni liberal, concretament a l'any 1823.

És per això que, de forma ineludible, la primera referència documental de l'Arxiu municipal només pot remuntar-se a l'exercici de 1823, ja que per a anys anteriors la documentació va perir en l'avantdit incendi.

Ara bé, la creació de la policia municipal, com vorem seguidament, no pot ser de molt abans, ja que a Espanya – i únicament en les grans ciutats- la implantació com tal, amb competències i marc jurídic propi, només tindrà lloc a partir de la segona mitat del segle XIX.

Eixos primers moments són els que tractaré de descriure de manera succinta.

La vertebració de l'Estat liberal durant el segle XIX va requerir de tot un ampli mecanisme polític, social i jurídic. La Constitució de 1812 suposaria, en este sentit, el punt de partida per a una sèrie d'actuacions que, a través d'un procés no lineal ni directe duraria pràcticament tot l'Huit-cents. Però, quina dubte cap, necessitava dotar-se així mateix d'un element armat com a mecanisme militar, policial i coercitiu.

La policia estatal, separada en les seues funcions de l'exèrcit, té el seu origen en un Reial Decret de 1824 firmat per Ferran VII pel qual es creava la "Policia General del Regne". Posteriorment seria abolida, al·legant motius econòmics, pel General Esparter en 1840 per a ser restablida quatre anys després. Durant el Bienni Progressista tindria lloc una nova dissolució fins que en 1863 serà profundament reformada des del Ministeri de la Governació.

En 1844 es crearia també el cos de la Guàrdia Civil, a fi de desenrotllar labors de vigilància en les zones rurals, fonamentalment per a salvaguardar els béns i propietats particulars.

Un altre instrument va ser la Milícia Nacional. Esta institució va travessar diferents vaivens durant la centúria, ja que en els moments àlgids absolutistes va tractar de desarticular-se mentres que en les fases d'intensificació liberal es procuraria la seua potenciació, com va ocórrer en el Bienni Progressista (1854-56).

Durant tot este període, que pràcticament abasta fins a finals del segle XIX, s'entrecreuen funcions, competències i comeses dels diferents cossos i forces de seguretat, encara que essencialment comprenien dos objectius bàsics: vigilància i seguretat.

L'organització de la Milícia Nacional era competència exclusiva dels Ajuntaments i també la Vila de Paterna va disposar de Milícia pròpia, a través d'una companyia assignada al Batalló 18, que en 1856 estava formada per "el tambor de la Companyia, el mosso o avisador de la mateixa i vint fusells que té la referida Companyia".

La policia local es nodrirà de personal i mitjans d'esta Milícia i, sobretot, dels algutzirs i serenos que existien en els municipis. Es tractava d'un personal dependent de l'ajuntament que, en el cas dels algutzirs, tenien com a missió executar els acords, donar publicitat a estos i tramitar totes aquelles resolucions de l'administració amb els interessats. Estos algutzirs romandrien com tals fins ben entrat el segle XX en el que són extingides les seues funcions per a passar a la policia municipal.

Quant als serenos, sorgixen per decret de 1834 i desenrotllen funcions relacionades amb la seguretat nocturna fins a la seua desaparició per un decret de 1974.

Serà en els anys centrals del segle XIX quan en la majoria de poblacions d'Espanya es doten d'estes figures amb fins de protecció i seguretat públiques encara que, com hem indicat anteriorment, coexistirien amb altres cossos de seguretat local com la Milícia Nacional. Travessaran distintes sacsades, no sols de caràcter polític i social sinó que es trobarien exposats a les difícils conjuntures econòmiques.

La documentació de l'època dóna compte de les dificultats financeres per al manteniment i organització de tots ells.

Tal és així que l'Ajuntament de Paterna, es queixa amargament al Governador Civil davant de la carència de recursos amb què poder organitzar, amb un mínim de garanties, un cos de seguretat que exercia paper tan rellevant.

L'existència de la Milícia li suposava a l'Ajuntament de la Vila uns costos importants (entorn del 10% del pressupost) ja que l'any de 1856 el manteniment de la Companyia va comportar un desembossament de 2.860 quinzets borrissolàs corresponents al personal mencionat i també al material "per a la recomposició i neteja de cada u dels vint fusells, [així com] per a les vint cartutxeres, fundes de baioneta i portafusils".

En escrit a la Diputació l'Ajuntament es lamenta que "en esta Vila no hi ha altres ingressos per a cobrir els anteriors gastos que els fons municipals", ja de per si exigus per a atendre necessitats immediates com l'assistència "a totes les viudes i pobres jornalers que ascendixen al nombre de cent deu, [i que requerixen] la retribució de mil quinzets borrissolàs que se'ls ha assignat".

La situació existent planteja circumstàncies com que, per exemple, a l'algutzir "les moltes ocupacions que li dóna el seu destí a penes li permeten ocupar-se en altres faenes per a atendre a la seua subsistència".

I alguns d'estos servicis es van modernitzant com, per exemple, la realització de bans amb corneta:

"Que tenint en consideració el que en molts pobles s'ha introduït el costum de fer els bans amb corneta, i que d'altra banda la caixa amb què es fan en esta Vila es troba en molt mal estat, i que pel mateix quasi tots els anys ocasiona algun gasto als fons de propis per a la compra de sogues, cuiros i altres pedaços, procedisca's a la compra d'una corneta, el total valor de la qual podrà ascendir a uns cent vint quinzets velló…"

Seran estos algutzirs i Cos de Vigilants i Serenos els que iniciaran el seu camí per a anar evolucionant amb els anys, davall distintes denominacions com a Guàrdia Urbana, Guàrdia Municipal i Policia Municipal, fins a l'any 1986 que adquiriran l'actual apel·latiu de Policia Local.

I és que el cos de la policia municipal es va configurant progressivament davant de la creixent necessitat dels governants per un major control de la vida ciutadana i, d'altra banda, per a mantindre la seguretat de la població en uns límits adequats de convivència que no suposaren un perill per al poder legalment establit.

Hem de tindre present, a més, la inestabilitat política del segle XIX que tindria el seu correlat en les mudances dels governants en la vida municipal.

L'organització i competències de la policia urbana, rural i de seguretat es remetien al que disposa la Reial Orde de 8 de novembre de 1849, en la que s'establixen una sèrie de competències per als ajuntaments, entre les que figuren el nomenament dels membres d'este cos.

Per desgràcia, i tal com abans mencionàvem, la documentació municipal corresponent a les Actes Capitulares inicia el seu camí en 1853. És per això que no podem remetre'ns a dates anteriors. És en eixe mateix any de 1853 quan s'indica textualment que en Sessió Plenària es procediria tant el nomenament d'algutzir –José Martí- com de tres "guardes municipals" -Pascual Esteve Guillem, Asensio Bordes Guillem i Juan Agranes-.

Els guàrdies havien de disposar com a requisits el no comptar amb antecedents i ser addictes a les institucions vigents i desenrotllaven funcions relacionades amb la vigilància i seguretat ciutadana, compliment de Bans i Ordenances, etc.

Diu textualment la sessió plenària d'1 de gener de 1853:

"Tot seguit es va presentar davant dels mateixos Senyors de l'Ajuntament José Martí, algutzir pregoner d'esta Vila sol·licitant se li concedisca continuar exercint els indicats càrrecs, a la qual cosa va tindre a ben accedir esta corporació; i en virtut d'això el Martí va jurar en legal forma exercir bé i fidelment els dits encàrrecs. I el van firmar els que van saber, que certifique".

Respecte als guardes municipals, indica l'acta de la sessió del mateix dia:

"Immediatament també es van presentar davant dels propis Senyors de l'Ajuntament els guardes municipals d'este terme Pascual Esteve i Guillem, Asencio Bordes i Guillem i Juan Agranes sol·licitant-se els concedisca exercir el citat càrrec; i vist pels nominats Senyors el zel i lleialtat amb què ho han exercit han tingut a ben accedir a això; en la virtut del qual se'ls han llegit per mi el Secretari les ordenances rurals i la condició que se'ls va imposar al mateix temps que van ser nomenats tals guardes l'any pròxim passat, davall les bases de la qual han acceptat de nou el citat càrrec i jurat en legal forma exercir-ho bé i fidelment".

Esta documentació dóna a entendre que ja existien amb anterioritat els dits càrrecs i comeses però, al desaparéixer en l'incendi els llibres d'actes d'èpoques anteriors, no es pot fixar la data amb absoluta precisió.

Ara bé, en el primer llibre de Pressupostos custodiat en l'Arxiu municipal, corresponent a l'any 1823, en la "Partida de gastos i obligacions" apareixen unes dades que ens poden resultar d'interés:

"Salari de l'Algutzir pregoner 750 qinzets.

Pressupost de l'Armament de la Milícia Nacional 3.000 qinzets.

Dotació dels zeladors de camp i horta 1.500 qinzets"

Per tant, ja en 1823 es constata documentalment l'existència d'algutzir pregoner i de guardes rurals –encara que no amb esta designació i amb unes retribucions que s'abonen de forma compartida per l'Ajuntament i els llauradors del terme-, mentres que en les actes municipals de 1853 se cita textualment la nominació de "guardes municipals".

Hem de recordar que estos nomenaments no tenien la consideració de funcionaris municipals, per la qual cosa amb caràcter anual – generalment en el primer acta de gener de cada any- es procedia a l'elecció i així ocorrerà, per exemple, amb José Martí que figura en totes les primeres actes dels anys posteriors a 1853. En cas de cessar els membres de la Corporació, es podia procedir a canviar a les persones en qüestió que exercien estes comeses.

L'armament, al tractar-se de vigilants, guardes i serenos, era molt reduït i, igual que els uniformes, la majoria procedia de la Milícia Nacional.

Encara que no era així en tots els llocs, en el cas de la Vila de Paterna els fusells, gorres i cartutxeres es costejaven –al costat dels honoraris- a càrrec de les arques municipals.

Però, a pesar del dispendi ocasionat, el propi Ajuntament reconeix que "els mencionats gastos són indispensables, a causa que la Companyia que hi ha en esta Vila es troba quasi en continu servici". La causa no és una altra que "com el terme secà és molt extens, s'han de fer diverses eixides en persecució de malfactors, motiu pel qual necessiten tindre corrent l'armament i satisfer els salaris".

Veiem, perquè, que els membres procedents de la Milícia van abandonant el seu contingut polític originari i se els reorienta cap a problemes d'orde públic ja que "molta part de l'any fan rondes contínuament per les nits" per a previndre delictes comuns.

El 8 de novembre de 1856 es fa referència als guardes de camp existents en el terme municipal, ja que es rep una circular del Governador Civil per la qual es sol·licita que l'Ajuntament de Paterna estudie, a fi d'haver-hi un major zel sobre la propietat, la conveniència que estos guardes indemnitzen als amos dels camps que sofrisquen afanades. La resposta dels munícipes és que, si bé, se'ls podria imposar una multa proporcional a allò que s'ha furtat, "açò podria tindre molts inconvenients, en especial el de l'ocultació per part dels guardes".

A l'any següent, en 14 de març de 1857, també hi ha mencions al nomenament dels tres guardes rurals existents en el municipi.

Però potser el document de major transcendència per a esta època, procedisca de la contestació a una sol·licitud del Governador Civil de la Província sobre els guardes de la Vila de Paterna, que seria tractat en sessió plenària de data 16 de maig de 1857:

"La guàrdia rural d'este terme es compon de tres individus que són els municipals, havent-hi també un particular per a la custòdia d'un pinar de l'Excm. Sr. Marqués de Miraflores…

Si bé s'ha observat en part el Reglament aprovat per S.M. en 8 de novembre de 1849, no en tot, especialment en el nomenament dels guardes perquè no és fàcil trobar-los de les circumstàncies que s'exigixen.

A més de les condicions de robustos, agilitat i altres la principal que es busca en què han de ser nomenats guardes és la de la seua moralitat, no sols en ells, sinó també en les seues famílies a fi que no siguen còmplices de cap delicte.

La dotació és de cinc quinzets borrissolàs diaris cada un.

Antigament es pagaven els guardes per mitjà d'un repartiment verificat entre els veïns i terratinents que cultivaven terres, més d'alguns anys a esta part se satisfà del producte de les herbes que s'arrenden als ramaders.

......

El seu servici no sols es limita a guardar els camps i fruits, sinó que estan encarregats de donar compte de quant ocórrega en el territori digne de notar-se, especialment del ram de vigilància, i fins de perseguir els malfactors.

Els tres d'este districte constituïxen un cos sotmés a les ordenances rurals que hi ha en esta Vila.

Es troben els tres mancomunats, i per consegüent, paguen els danys ocasionats per iguals terceres parts".

Si observem, per exemple, les "Ordenances Municipals del Poble de Paterna" de 1883 es constaten les contínues referències al manteniment de la tranquil·litat del veïnat, la protecció de les persones i de les propietats, la regulació de festes, trànsit de carruatges i, en definitiva, la imperiosa necessitat de controlar els aspectes diaris de la convivència del municipi fins en les seues representacions més quotidianes.

En els preliminars d'estes Ordenances s'expressa literalment que "Per a el cuidat de la policia urbana, orde i seguretat, hi ha un algutzir i un vigilant nocturn o sereno".

Era este minúscul personal, format per guardes, vigilants i serenos, l'encarregat de vigilar els carrers, impedir els rebomboris, i oferir clarament un caràcter ple de policia de seguretat, orde i vigilància. Es tractava, en definitiva, del control de la vida ciutadana i la seguretat del terme municipal.

A partir d'este moment, té lloc una major profusió de citacions i referències documentals.

Així, en les eleccions celebrades el 21 d'agost de 1881 –recordem que, encara, sense sufragi universal masculí- es fa constar que per a mantindre l'orde en el municipi s'havia comptat amb dos guardes municipals, cada u dels quals disposava d'una escopeta de dos canons si bé, i com es va indicar en el Ple de 17 de febrer, "un d'ells la portava prestada". Però, de totes maneres, no s'havia produït altercat algun.

En el pressupost municipal de 1899 s'advertix que, davant del creixement urbà i demogràfic que s'està produint durant el període finisecular, la Vila de Paterna demanda unes majors mesures de seguretat, i és així que es procedix a la contractació de dos vigilants nocturns que suposen per a les arques municipals uns gastos anuals de 480 ptes.

Com a conseqüència d'este desenrotllament poblacional, ja des dels primers anys del seguisc XX l'organització, funcions i competències policials tenen una major presència institucional i orgànica. De les huit Comissions informatives, una correspon a "Policia, Enllumenat, Cementeri i aigües", mentres que en la plantilla municipal ja apareixen al costat del Secretari i el Depositari de fons municipals, el personal corresponent a "vigilant nocturn i encarregat de la neteja dels fanals, algutzir, guardes municipals i neteja de basses i fonts" entre altres.

Esta major presència serà conseqüència d'una significativa incidència dels guardes en la vida pública i social de la vila de Paterna. Els silencis documentals i aquells primers moments d'incertesa i d'imprecisions jurídiques i organitzatives ja anaven passant a la història.

Camilo Segura Artiaga, Cronista Oficial Vila de Paterna.